Lanius Minor

Pels diaris em vaig assabentar que el Zoo de Barcelona, en col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, exhibia unes instal·lacions per a Trenques destinades a la reproducció en captivitat en vista a la recuperació d’aquesta espècie en situació més que crítica. Podria dir-vos que els detalls els teniu al web del Zoo, però, com sempre, el text mostra més interès per no oblidar referències a cap càrrec ni cap entitat col·laboradora que per explicar el projecte. Més enriquidor és el debat iniciat a l’Auscat sobre el tema.

Però bé, dimecres dia 14 vaig utilitzar les criatures com a pretext per arribar-m’hi. S’agraeix visitar el Zoo un dia en què no cal fer servir els colzes per obrir-se camí. La instal·lació es troba en un racó força discret, al costat de l’antiga entrada de la Ciutadella. La veritat és que, malgrat la proximitat del parc infantil i d’una àrea de pic-nic, el lloc és tranquil. En tota l’estona que vam estar dinant en una taula contigua s’hi van apropar només dues persones, una d’elles aprofitant que feia una foto. Per sort, el vailet està d’esquena i no li hauré d'omplir la cara de píxels.

Per ser fidel als bons costums, també vaig prendre nota dels ocells en llibertat que es van voler manifestar. La llista és la d’un dia fluixet, però vaig disfrutar amb els exemplars que tot just començaven a volar.
-Esplugabous (Bubulcus ibis)

-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Xoriguer (Falco tinnunculus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis amb carnet de Zoo Club)

-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
-Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata)
-Aratinga mitrada (Aratinga mitrata)
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus amb DNI)

-Falciot comú (Apus apus)
-Ballester (Apus melba)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Mallerenga carbonera (Parus major)

-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)

Realisme socialista

De l’època en què estudiava rus m’ha quedat el record de lectures d’un sentimentalisme que limitava la cursileria, amb unes metàfores tan explícites que gairebé no mereixien aquest nom. Recordo vagament un relat –no així el seu autor- en què el nen protagonista explicava a la “senyu” les excel·lències d’un arbre. Zimni dub s’anomenava, títol que es podria traduir més o menys com a El roure hivernal. L’arbre del títol era remarcable perquè servia d’aixopluc a tota mena de bèsties, des d’eriçons fins a ocells, de les arrels fins a les branques més fines.

A falta d’arbres centenaris, a l’Esquerra de l’Eixample tenim un edifici que compleix la mateixa funció: l’antiga seu de l’ONCE. No sé com està pel que fa a mamífers. Unes barreres de formigó tallen l’entrada als de més de metre cinquanta, però quant a micromamífers qualsevol afirmació seria hipòtesi i maledicència.
Ara, la façana posterior, orientada a l’interior d’illa Tete Montoliu, serveix de base a força espècies d’ocell. Els Coloms, per exemple, descansen a les seves finestres

o se serveixen de la seva ombra per fer-se magarrufes.

Merles i Garses utilitzen la seva antena com a talaia.

Els Gavians argentats en fan una àrea de caça.
Els Falciots sembla que han provat de nidificar a les seves finestres. De fet, persianes i cortines van quedar obertes. Si hi havia plats a dins segur que els van abandonar sense rentar-los. El cas és que en més d’una ocasió he vist algun d’aquests ocells introduir-se en la cavitat que s’obre entre persiana i vidre de la finestra. Evidències irrefutables de nificació, però, no n’he vist mai.

Barcelona era una festa

Dissabte 3 de juny he pogut sortir novament entre les 6.30 i les 8.45. Amb aquest do de l’oportunitat que tinc, vaig escollir Montjuïc com a objectiu de la visita. L’autobus em va deixar davant de l’estadi Serrahima. D’allà tenia la intenció de fer un tomb per la zona del Jardí Botànic i els voltants del Castell de Montjuïc per acabar al funicular.
El cant d’un parell de Tallarols capnegres, encara que apaivagat pels reclams de Cotorretes de pit gris i Cotorres de Kramer, augurava un bon dia.

En realitat, la sortida no va estar malament, però a mesura que m’apropava a la recta de l’Estadi anava veient més i més moviment. No havia pensat que per al vespre estava programada la Nit de Montjuïc. Així vaig fer la meva passejada acompanyat dels soroll que es fa quan es munten tres escenaris com a mínim: cop de martells, ordres i contraordres, generadors d’electricitat,... En definitiva, res que inquieti un ocellaire avesat als recorreguts urbans; als ocells no m’atreviria a dir si els inquieta gaire tot plegat.
El que no m’havia trobat mai, però, era gent que es reunís a les 8 del matí per cantar conjuntament cançons com una que, si no em falla la memòria, deia “open-the-eyes-of-my-heart-so-I-can-see-You”. Ara ja no ho podré dir.
Anant –o tornant- a la qüestió ocells, us presento una llista completa d’observacions:
-Gavià argentat (Larus Michaellis).

-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto). Em va cridar l’atenció la seva abundància.

-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Falciot comú (Apus apus)
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Bruel (Regulus ignicapilla). Era la primera vegada que el detectava a Monjuïc.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
-Mallerenga petita (Parus ater)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major). Es tractava d’adults que treien els jovenets a passejar.
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
-Garsa (Pica pica). Em van cridar l’atenció els moviments d’aquest exemplar per foragitar els coloms.

-Estornell (Sturnus vulgaris)

-Pardal comú (Passer domesticus)
-Gafarró (Serinus serinus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)