Fa unes setmanes que se m’han acabat les vacances, i en tornar m’he adonat de la facilitat amb què ens acostumem als sons que ens envolten. Ara, en comptes d’esmorzar amb la música de fons de les orenetes ho faig amb la cridòria de les cotorres o les discussions de les garses.
Tornar a sentir-les fa que em senti novament a casa. D’altra banda, a la nit ja no sento el xot, sinó la selecta clientela del restaurant-hotel del costat. Aquest escàndol, més que fer-me sentir a casa fa que desitgi canviar de casa.