Nunc reddit animus

Gairebé no m’ho podia creure: dimecres vaig poder passar dues horetes –entre dos quarts de tres i dos de cinc- al Jardí Botànic. Poques vegades les condicions que hi he trobat eren tan bones com aquest dimecres, 3 de novembre: els nens a l’escola, pocs turistes, cap soroll de serres mecàniques, aspiradores o d’altres eines de jardineria, pocs estrangers i cap autòcton.

Des del punt de vista dels ocells, cap sorpresa, però l’alegria de saber que tot segueix en el seu lloc. La sobreabundància de Pit-roig i la presència de Cotxa fumada i Pinsà comú ens indiquen que la tardor ja és aquí, encara que les temperatures no ho corroborin.
La llista d’espècies observades és la següent:
-Esparver ((Accipiter nisus). És la segona vegada que el veig per la zona i per aquestes dates. La primera vegada havia pensat que era un migrador rerassagat; ara començo a pensar que potser és un exemplar resident.
-Xoriguer (Falco tinnunculus). Una femella encalçada per tres garses.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Fora del jardi.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Un parell s’hi va aturar un moment.
-Pit-roig (Erithacus rubecula).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga carbonera (Parus major).
-Mallerenga petita (Parus ater).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).

-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).

L'estrany cas d'una garsa de tanatori

Dues raons de força major, una de cinc anys i una altra d’un, m’allunyen de la pràctica de l’ornitologia. També són les responsables de l’agonia d’aquest bloc i de l’orientació “gore” que prendrà aquesta entrada.
Dissabte 23 vaig proposar al nen d’anar al parc de la Maternitat a prendre la fresca. Per estalviar-me la Festa dels Súpers estava disposat a qualsevol cosa. Me les mamava molt dolces i estava convençut que podria gaudir d’algun indici de migració. Si un parell de Mosquiters en són un, l’objectiu es va complir, pero això ens proporciona una idea de com en va ser, de decebedora, la jornada.

La llista va ser relativament pobra, especialment si considerem que la majoria només els vaig detectar per l’oïda: Colom, Pardal, Estornell, Tudó, Pit-roig, Tallarol capnegre, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Cotorreta de pit gris, Cotorra de Kramer, el propdit Mosquiter i... la protagonista de la nostra història.
Tornàvem cap a casa quan, passant pel costat del tanatori de les Corts, no em va cridar l’atenció la presència d’una Garsa. La remor d’unes plomes fregant amb alguna cosa em va fer alçar els ulls, però en principi no vaig veure res destacable. Una estoneta més tard, nou frec de plomes i la Garsa va reaparèixer. Sortia de dins de l’edifici per una finestra entreoberta. Aleshores, va passar a l’ampit de la finestra del costat, que tampoc estava tancada, i es va tornar a esmunyir cap a dins. En un minutet va tornar a sortir.

De camí cap a casa em plantejava què hi havia al tanatori de tant interessant que atragués l’ocell. Alguna cosa molt sucosa devia ser, si considerem com va arriscar el seu plomatge (fixeu-vos en el reflex de les finestres). Ara bé, per tranquil·litzar tothom us diré que en cap moment va sortir de l’interior amb res al bec.

Νóστος

Fa unes setmanes que se m’han acabat les vacances, i en tornar m’he adonat de la facilitat amb què ens acostumem als sons que ens envolten. Ara, en comptes d’esmorzar amb la música de fons de les orenetes ho faig amb la cridòria de les cotorres o les discussions de les garses.

Tornar a sentir-les fa que em senti novament a casa. D’altra banda, a la nit ja no sento el xot, sinó la selecta clientela del restaurant-hotel del costat. Aquest escàndol, més que fer-me sentir a casa fa que desitgi canviar de casa.

Dies sine linea

No, no estic de vacances. Si no actualitzo el bloc és perquè hi ha ben poca cosa a dir. Vaig portant les criatures al parc de l'Escorxador, sí, i segueix sent un lloc interessant, malgrat tot, però no hi faig observacions espectaculars: Tallarol capnegre, Mallerengues carbonera i emplomallada, Raspinell,... L'únic que em va sorprendre una mica, i d'això ja en fa algunes setmanes, va ser la presència d'un Papamosques gris.

I pel que fa al barri de Sant Antoni, les Cotorretes de pit gris van fent els seus estralls en els lledoners, els Falciots es van fent més cars de veure i, a primera hora del matí, els Ballesters es fan sentir. La sorpresa del dia, però, me l'ha donada una Gavina riallera que, aquest mátí a les 8, volava a poca alçada. No és un fet excepcional, però sí rar en aquestes dates. En honor a ells penjarem una foto d'una congènere presa diumenge al port.

Lanius Minor

Pels diaris em vaig assabentar que el Zoo de Barcelona, en col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, exhibia unes instal·lacions per a Trenques destinades a la reproducció en captivitat en vista a la recuperació d’aquesta espècie en situació més que crítica. Podria dir-vos que els detalls els teniu al web del Zoo, però, com sempre, el text mostra més interès per no oblidar referències a cap càrrec ni cap entitat col·laboradora que per explicar el projecte. Més enriquidor és el debat iniciat a l’Auscat sobre el tema.

Però bé, dimecres dia 14 vaig utilitzar les criatures com a pretext per arribar-m’hi. S’agraeix visitar el Zoo un dia en què no cal fer servir els colzes per obrir-se camí. La instal·lació es troba en un racó força discret, al costat de l’antiga entrada de la Ciutadella. La veritat és que, malgrat la proximitat del parc infantil i d’una àrea de pic-nic, el lloc és tranquil. En tota l’estona que vam estar dinant en una taula contigua s’hi van apropar només dues persones, una d’elles aprofitant que feia una foto. Per sort, el vailet està d’esquena i no li hauré d'omplir la cara de píxels.

Per ser fidel als bons costums, també vaig prendre nota dels ocells en llibertat que es van voler manifestar. La llista és la d’un dia fluixet, però vaig disfrutar amb els exemplars que tot just començaven a volar.
-Esplugabous (Bubulcus ibis)

-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Xoriguer (Falco tinnunculus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis amb carnet de Zoo Club)

-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
-Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata)
-Aratinga mitrada (Aratinga mitrata)
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus amb DNI)

-Falciot comú (Apus apus)
-Ballester (Apus melba)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Mallerenga carbonera (Parus major)

-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)

Realisme socialista

De l’època en què estudiava rus m’ha quedat el record de lectures d’un sentimentalisme que limitava la cursileria, amb unes metàfores tan explícites que gairebé no mereixien aquest nom. Recordo vagament un relat –no així el seu autor- en què el nen protagonista explicava a la “senyu” les excel·lències d’un arbre. Zimni dub s’anomenava, títol que es podria traduir més o menys com a El roure hivernal. L’arbre del títol era remarcable perquè servia d’aixopluc a tota mena de bèsties, des d’eriçons fins a ocells, de les arrels fins a les branques més fines.

A falta d’arbres centenaris, a l’Esquerra de l’Eixample tenim un edifici que compleix la mateixa funció: l’antiga seu de l’ONCE. No sé com està pel que fa a mamífers. Unes barreres de formigó tallen l’entrada als de més de metre cinquanta, però quant a micromamífers qualsevol afirmació seria hipòtesi i maledicència.
Ara, la façana posterior, orientada a l’interior d’illa Tete Montoliu, serveix de base a força espècies d’ocell. Els Coloms, per exemple, descansen a les seves finestres

o se serveixen de la seva ombra per fer-se magarrufes.

Merles i Garses utilitzen la seva antena com a talaia.

Els Gavians argentats en fan una àrea de caça.
Els Falciots sembla que han provat de nidificar a les seves finestres. De fet, persianes i cortines van quedar obertes. Si hi havia plats a dins segur que els van abandonar sense rentar-los. El cas és que en més d’una ocasió he vist algun d’aquests ocells introduir-se en la cavitat que s’obre entre persiana i vidre de la finestra. Evidències irrefutables de nificació, però, no n’he vist mai.

Barcelona era una festa

Dissabte 3 de juny he pogut sortir novament entre les 6.30 i les 8.45. Amb aquest do de l’oportunitat que tinc, vaig escollir Montjuïc com a objectiu de la visita. L’autobus em va deixar davant de l’estadi Serrahima. D’allà tenia la intenció de fer un tomb per la zona del Jardí Botànic i els voltants del Castell de Montjuïc per acabar al funicular.
El cant d’un parell de Tallarols capnegres, encara que apaivagat pels reclams de Cotorretes de pit gris i Cotorres de Kramer, augurava un bon dia.

En realitat, la sortida no va estar malament, però a mesura que m’apropava a la recta de l’Estadi anava veient més i més moviment. No havia pensat que per al vespre estava programada la Nit de Montjuïc. Així vaig fer la meva passejada acompanyat dels soroll que es fa quan es munten tres escenaris com a mínim: cop de martells, ordres i contraordres, generadors d’electricitat,... En definitiva, res que inquieti un ocellaire avesat als recorreguts urbans; als ocells no m’atreviria a dir si els inquieta gaire tot plegat.
El que no m’havia trobat mai, però, era gent que es reunís a les 8 del matí per cantar conjuntament cançons com una que, si no em falla la memòria, deia “open-the-eyes-of-my-heart-so-I-can-see-You”. Ara ja no ho podré dir.
Anant –o tornant- a la qüestió ocells, us presento una llista completa d’observacions:
-Gavià argentat (Larus Michaellis).

-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto). Em va cridar l’atenció la seva abundància.

-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Falciot comú (Apus apus)
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Bruel (Regulus ignicapilla). Era la primera vegada que el detectava a Monjuïc.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
-Mallerenga petita (Parus ater)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major). Es tractava d’adults que treien els jovenets a passejar.
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
-Garsa (Pica pica). Em van cridar l’atenció els moviments d’aquest exemplar per foragitar els coloms.

-Estornell (Sturnus vulgaris)

-Pardal comú (Passer domesticus)
-Gafarró (Serinus serinus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)