La ciència ciutadana en temps de la COVID-19

Aquest any ha estat ben estrany, i això s'ha notat en tots els projectes en què participo, fins al punt que en vaig concentrar quatre en dos dies: el SOCC de Ciutadella-passeig de Sant Joan i Ocells dels jardins el 31 de maig i el SOCC de Bellaterra (que no s'escapa de la matèria d'aquest blog) i el NOCTUA el 28 de juny.

El pas a la fase 3 va ser el que va permetre els mostratges del 31 de maig. Tradicionalment, el gran problema d'aquest mostratge ha estat la presència de nosctàmbuls a qui el dia sorprèn al parc de la Ciutadella, amb totes les molèsties que això comporta i que no repetiré per no fer-me pesat. Aquest cop, amb les discoteques tancades encara, sembla que la gent té necessitat de córrer i anar amb bicicleta en massa, i que ho han de fer a l'hora dels ocellaires. Per aquest motiu, en cas que fos veritat que la vida salvatge s'hagués obert camí en aquests dies de confinament, jo no vaig notar res absolutament; tots devien estar amagats acollonidets davant la riuada de gent que se'ls havia vingut a sobre.

Com a sensació general, em va semblar que hi havia menys diversitat i quantitat, especialment al parc de la Ciutadella. Ara bé, de fringíl·lids, tot i que la situació tampoc era per tirar coets, en vaig veure exemplars de les tres espècies habituals: Gafarró, Verdum i Cadernera.

Una altra particularitat d'aquest SOCC tardà ha estat la presència de volantons. Es van fer notar els de Tórtora turca, Garsa, Mallerenga carbonera i Cadernera.

Acabat aquest mostratge,em vaig adreçar a l'interior d'illa Laura Albéniz on potser sí que es va notar la tranquil·litat que comporta tenir tancades les atraccions infantils, perquè no recordo una primavera amb tants contactes. Vaig poder constatar que la colònia de Becs de corall senegalesos està consolidada. No hi ha un augment de la població -si més no, no és notable, però sí que el nombre d'individus es manté.

Pel que fa al NOCTUA, el vaig fer ja en aquest període que els agrada anomenar "Nova normalitat", expressió que m'anirà molt bé el curs vinent per explicar què és un oxímoron. Tres de les cinc estacions del mostratge són en el terme municipal de Barcelona; per això en parlo aquí. Realment en aquestes tres estacions (carretera de Cerdanyola, Vista Rica i pantà de Vallvidrera) no vaig tenir sort; només es va mostrar un Gamarús a la segona estació. En canvi, al terme de Sant Feliu de Llobregat es van fer notar l'Enganyapastors i el Siboc respectivament a les dues estacions que quedaven.

Temporada de caigudes

M'acabava d'estirar per fer la migdiada quan ha vingut el meu fill a dir-me que les Orenetes que s'estan al meu celobert des de fa unes setmanes feien coses rares, que semblava que volguessin entrar a casa per la finestra del lavabo. El meu fill té el curiós costum de recordar-se que existeixo precisament quan m'estiro. però, com que aquest cop m'interrompia per una història d'ocells, no li he tirat la cavalleria per sobre i he sortit al celobert a veure què passava.

La sorpresa ha estat que la cosa no anava d'Orenetes, sinó de Falciots. Un pobre Falciot s'arrapava, efectivament, a la finestra del lavabo. La pobra bestiola semblava espantada i amb prou feines es movia. Ja sé que la saviesa popular diu que quan trobes un falciot a terra només has de llençar-lo cap amunt i ell s'envolarà tot sol gràcies al teu impuls. A mi m'ha semblat que el meu celobert era una mica difícil de remuntar, així que,com que sóc neòfit en aquests afers, hem trucat els agents rurals a veure què podíem fer, i ells m'han adreçat a la clínica veterinària Animalia del carrer Creu Coberta.

He de dir que el meu curset d'introducció a l'anellament no ha fet més fàcil l'operació. L'ocell, que estava tot arraulit, ha recobrat vida de cop i fins i tot semblava que aconseguiria envolar-se. Al final, res de res; ha derivat tot en una persecució ridícula -sense testimonis, per sort- que ha acabat amb el Falciot dins d'una caixa de sabates amb una tovallola i unes esgarrapades a la mà. 

He pensat que era important no allargar l'agonia de la bèstia, així que he agafat un taxi i, sis euros amb vint-i-cinc m'es tard, he arribat a la clínica veterinària, on m'han fet emplenar un petit informe sobre les circumstàncies de la captura. Mentre el redactava he sentit, a part de "que mono"-referint-se al Falciot-, que algú feia una trucada a algú demanat que passessin a recollir... dos Falciots! Pel que sembla, ha començat la temporada de les caigudes. 

#BigSitConfinament

Ara que ens hem desconfinat una miqueta fins a nova ordre, m'agradaria fer una llista de tots els ocells que he vist des del primer dia fins a avui.

Evidentment, no atribueixo a l'absència de molèsties la presència d'espècies que ni hauria imaginat que veuria des del meu balcó. Simplement, en condicions normals no faig servir el balcó, i ara, a part de dedicar hores a l'observació, els dies de bon temps m'hi instal·lo el despatx; això suposa moltes més oportunitats de veure ocells. Però entrem en matèria. La llista és la següent:

1. Oca vulgar: el 23 de març tres exemplars van sobrevolar el meu carrer.

2. Esplugabous: a la primavera especialment se solen veure en els seus vols entre el delta del Llobregat i el Zoo, presumiblement. Es veuen des d'individus sols fins a volades força nombroses. La més gran que he vist des del balcó aquests dies ha estat una formació de 10 (3 de maig).

3. Martinet blanc: l'ardeida menys nombrosa de les ardeides nombroses.

4. Bernat pescaire: molt habitual, també. El grup més nombrós aquests dies ha estat de tres.

5. Aligot comú: veure'n un és una mena de loteria, com la resta de rapinyaires.

6. Xoriguer comú: s'ha deixat veure dues vegades.

7. Falcó pelegrí: només se n'ha vist un.

8. Gavià argentat de potes grogues: es veu molta activitat a les terrasses.

9. Colom: res a dir.

10. Tudó: abans només es deixava veure a l'hivern, però ara els veig gairebé cada dia menjant als lledoners, i no descarto que nidifiqui a prop.

11: Tórtora turca: penso que nidifica en un lledoner del costat de casa. L'any passat niava en un plàtan a la cantonada; enguany sembla que les ha fet fora la competència amb els Estornells.

12. Falciot negre: van aparèixer el 28 de març. El confinament m'ha impedit comprovar en quins respiradors nien enguany.

13. Ballester: van arribar el 21 de març. Al matí i al vespre especialment se sent la seva cridòria.

14. Abellerol: el dia 26 d'abril tres exemplars mínim van sobrevolar el carrer.

15. Oreneta vulgar: se'n van veure en pas el dia 24 de març, però després se n'han anat veient amb regularitat especialment el vespre.

16. Oreneta cuablanca: igual que la vulgar, també se'n van veure per primer cop de pas el dia 24 de març, però després no ha estat tan habitual com la vulgar.

17. Pit-roig: l'he vist en dues ocasions. Probablement es tractava d'un individu que va hivernar una mica més avall, a la zona del mercat de Sant Antoni.

18. Merla: una parella nia al costat del meu balcó. És probablement el passeriforme que més es deixa veure habitualment.

19. Tallarol de casquet: no l'havia vist mai al meu carrer. Un mascle va estar un temps cantant, mostrant-se confiat i donant indicis de nidificació. Un dia fins i tot es va deixar veure la femella. De totes maneres, a partir de cert dia ja no s'ha mostrat més.

20: Tallarol capnegre: és un habitual del carrer. També es deixava veure la femella, però penso que han nidificat més lluny.

21. Mosquiter de passa: el 25 d'abril, després de la llevantada; va suscitar una mica de debat a twitter.

22. Mosquiter xiulaires: els dies 22 i 26 d'abril.

23. Mosquiter pàl·lid: el 7 de maig; no el vaig veure, només el vaig sentir.

24. Mosquiter comú: sol voltar més per la cantonada que no davant de casa; un dia, però, es va atrevir amb el lledoner de davant.

25. Mastegatatxes: va aparèixer el dia de Sant Jordi; a la setmana següent, o era el mateix o n'hi havia un altre. Sigui com sigui, els moviments que va fer en tota la setmana van ser els mateixos cada cop que es va mostrar. Tenia afició a les mateixes branques dels mateixos lledoners.

26. Papamosques de collar: també va aparèixer el dia 23 d'abril. Com que era una femella, en un primer moment vaig pensar que es tractava d'un Mastegatatxes.

27. Mallerenga carbonera: només s'ha deixat caure en un parell d'ocasions, malgrat ser força comuna a Barcelona.

28. Mallerenga blava: sol anar apareixent. Dues de les que han vingut tenien unes anelles de color d'origen incert, ja que no hi havia cap inscripció i els faltava l'anella metàl·lica a l'altre pota.

29. Garsa: una parella es va deixant veure pels terrats.

30. Gralla: també han sobrevolat el carrer. Fa temps havien nidificat a l'avinguda Mistral i, penso, al carrer Tamarit davant del mercat.

31. Estornell: se'l va sentint perquè nia davant del mercat, penso.

32. Pardal: se'ls sent en els plàtans de la cantonada. Algun cop s'han aventurat als lledoners de davant.

33. Gafarró: aquest any sembla que han niat en un lledoner a prop del balcó, per la cridòria que es sent.

34. Cotorra de Kramer: solen passar un o dos exemplars volant a baixa altura.

35. Cotorreta de pit gris: també passen volant, aquestes en grups més grans normalment. 

36. Aratinga mitrada: han sobrevolat el carrer en dues ocasions en grupets poc nombrosos.

M'han sorprès les absències de la Cuereta blanca i la Cotxa fumada, que en anys anteriors fins i tot s'havia aixoplugat al meu balcó, però realment aquest any no l'he vista ni als voltants del mercat.

Potser hauria d'afegir la Cornella negra i la Tallareta vulgar, però realment no puc assegurar rotundament que es tractés d'aquests ocells perquè només els vaig veure fugaçment. 

Les fotos són totes preses del balcó.

El que més greu em sap de tot plegat és no poder fer el seguiment de les Puputs al parc del Castell de l'Oreneta o el SOCC.

Què hi farem.

El mercat de Sant Antoni, abans i ara

Va ser el desembre del 2018 quan, durant una llarga convalescència, vaig engegar aquest blog per compartir les meves observacions durant les passejades per Barcelona. Més d'onze anys donen per mirar les coses amb una certa perspectiva, per veure tendències, canvis... Així, revisant un post de gener de 2009, vaig pensar com han canviat les coses al mercat de Sant Antoni.

Abans de l'última reforma, la nau que va del centre del mercat a l'encreuament Manso-Comte d'Urgell oferia aquest aspecte un matí d'hivern qualsevol.

La qualitat de la foto potser no permet veure amb claredat la situació, però al matí les Gavines rialleres -acompanyades d'algun Gavià argentat- es disposaven per la teulada d'uralita hores i hores. Probablement venien atretes per això:

Amb el tancament i els llargs anys de reforma, les Gavines rialleres gairebé van desaparèixer. Se'n veia alguna sobre la carpa del mercat provisional, però sempre es podien comptar amb els dits d'una mà.

Els Gavians argentats hi seguien presents però en nombre inferior. És més, els anys que les obres van estar aturades van arribar a nidificar-hi amb èxit per l'absència de molèsties.

Un cop reformat i reobert el mercat, la imatge és aquesta: la d'uns quants individus aturats momentàniament a la teulada.

Conclusions? Jo, personalment, trobo a faltar les Gavines rialleres, però entenc totes les molèsties que provoquen tant elles com els Gavians argentats, sempre en el punt de mira quan arriba la primavera. El canvi en la gestió dels residus ha foragitat totalment les primeres i ha mantingut les altres sota control. Penso que és una lliçó per als defensors de sistemes de control més expeditius.

Abans del confinament

Ara que ha arribat la primavera és el moment de fer balanç de la temporada hivernal al parc del Castell de l'Oreneta.

La veritat és que aquest any, per diverses raons, no he pogut anar-hi més que quatre vegades, així que el seguiment no ha estat tan intensiu com en altres ocasions. No cal ni dir que l'hivern, com la tardor, ha estat càlid, però això no ha impedit que el nombre de Cotxes fumades i Tudons hagi estat elevat i que haguem tingut un bon nombre de Pinsans i alguna Cuereta torrentera.

Passarem al llistat:
Colom.

Tudó.

Gavià argentat.
Esplugabous.
Astor.
Puput.
Cotorreta de pit gris.

Gaig.
Garsa.

Mallerenga petita.
Mallerenga cuallarga.
Mallerenga emplomallada.

Mallerenga blava.
Mallerenga carbonera.
Bruel.

Mosquiter.
Tallarol de casquet.
Tallarol capnegre.
Raspinell
Estornell.
Merla.
Pit-roig.
Cotxa fumada.

Pardal comú.
Cuereta torrentera.

Cuereta blanca.
Pinsà.

Verdum.
Cadernera.
Gafarró.
He trobat a faltar les grans concentracions de fringíl·lids d'altres anys; només l'últim dissabte abans de la plaga, amb el permís dels gossos, es va veure algun grup nombrós de Pinsans.
Ara, degut al confinament, probablement ens perdrem el pas de primavera, i de la nidificació de la Puput, probablement, en veurem el final de la segona posta... si n'hi ha.
En fi, ja vindran temps millors.