Ardeidae

Un petit canvi en els horaris m’ha deixat sense la mitja hora setmanal d’observació tranquil·la de què gaudia fins ara. Així, torno a la situació de fa uns mesos: aprofitar les esperes d’autobusos i les estades al parc amb els meus fills –en moments de màxima afluència infantil- i, sobretot sobretot, anar sempre amb el cap alçat.
Les modestes alegries d’aquests dies es limiten gairebé a observacions de Bernats pescaires o Esplugabous sobrevolant la carcassa del Mercat de Sant Antoni, indici de l’activitat que es viu a la colònia del Zoo de Barcelona.

Fa unes setmanes m’hi vaig deixar caure i ho vaig poder comprovar. L’observació més interessant va ser la d’aquest Bernat pescaire sobre un niu de Cotorretes de pit gris. Va fer tota la volta al niu amb el posat típic d’aquests ocells quan volen omplir-se el pap. Aquesta vegada, però, es va haver d’acontentar amb uns branquillons per fer reformes al seu propi niu.

Per cert, se sol parlar de “colònia de Bernats pescaires”, però em fa l’efecte que cada cop hi són més abundants Esplugabous i Martinets blancs. De fet, tornant a Sant Antoni, les volades d’Esplugabous tampoc eren tan freqüents com ara.

Ubinam gentium sumus?

Avui em limitaré a copiar una carta del lector de El Periódico de Catalunya.

LA FAUNA URBANA
Falcó abandonat
Anna Malet
Barcelona

A la web de l’Ajuntament de Barcelona dedicada als falcons urbans es dóna informació, fotografies i vídeos del projecte de reintroducció del falcó pelegrí a la ciutat. Des de fa uns dies es pot llegir a la web la notícia que la femella que criava a la Sagrada Família va morir el 21 d’abril a causa d’un accident. Aquell dia era a prop de la Sagrada Família, quan vaig veure per terra un falcó greument ferit, amb l’ala trencada i una ferida oberta. Els ciutadans que érem per allà vam trucar els guàrdies forestals. Eren les 19.30 hores i, segons sembla, van contestar que a aquella hora ja no podien anar a recollir l’animal. La Guàrdia Urbana tampoc es va fer responsable de l’au, i per això, amb tres ciutadans més, vam agafar el falcó i vam anar a la clínica veterinària més pròxima. La veterinària, al comprovar que es tractava d’una espècie protegida, va tornar a trucar els guàrdies forestals i aquests van tornar a dir que no es podien fer càrrec de l’animal fins l’endemà. Al final ens vam adreçar a una clínica veterinària especialitzada en animals exòtics, on vam haver de pagar la visita i l’hospitalització del falcó fins l’endemà.Al llegir després la notícia de la femella de falcó morta, em decep saber que, segurament, l’exemplar que em vaig trobar era aquesta femella que s’esmenta a la web i que, fins i tot, tenia implantada una webcam perquè els ciutadans poguessin veure el seu niu de prop. Aquesta femella, aparentment tan important per a l’Ajuntament de Barcelona, va ser abandonada. Em fa vergonya saber que tenim un ajuntament que no atén les seves responsabilitats.

Què més podria dir?

Tenere non potes, potes non perdere diem

Divendres 28 d’abril em vaig solidaritzar amb la campanya de TV3 que es proposava conscienciar-nos del valor que té aprofitar el temps. Aíxí, els 30 minuts que tenia per dinar van donar per a aixó:
Només entrar, els Coloms picotejaven el terra a la recerca de les engrunes que els meus predecessors havien deixat al terra mentre les Cotorretes de pit gris seguien enfrascades en la reconstrucció dels seus nius i les que estaven marcades amb medalles no es deixaven veure; les merles de totes les edats, sexes i condicions se’m passejaven gairebé entre els peus i,

per contra, els Pit-roigs es deixaven sentir però no veure, encara que l’espectacle van ser les Tórtores turques que foragitaven un parell de Gralles aqui fotografiades,

probablement per assetjar els seus ous o polls, i a continuació vaig llençar una salva de fotografies a un pobre Tallarol capnegre que passava per allà al temps que jo solucionava certs problemes domèstics per via telefònica amb la meva dona,

fins que es va interposar una Mallerenga blava, un ocell que sempre és bonic de veure,

i a continuació un ocell misteriós em va tenir una estona capficat, bé, una estona no, una setmana, perquè quan vaig sense binocles em refio de la meva càmera i en condicions lumíniques deficients la càmera demostra que no és miraculosa, total, que no gosaria afirmar vehementment a quina espècie pertany, malgrat que tinc bones raons, encara que resulti insòlit, per afirmar que es tracta d’una femella de Mastegatatxes,

i perquè el dubte no m’inquietés massa va aparèixer un Gafarró que em va alegrar els últims minuts al jardí amb la seva dringadissa impertitnent i autosuficient;

ah, i totes aquestes escenes eren ignorades per Gavians argentats i Falciots que sobrevolaven el parc.
Bé, doncs això; espero trigar menys la propera vegada. Material no me’n falta; em falta temps per redactar i per sortir, que és el que em convindria.

Ocells a la premsa

Sembla que aquesta setmana els diaris s’han posat d’acord per parlar d’ocells. En farem un breu resum.
-Diumenge 4 d’abril, al “Magazine” de La Vanguardia, Andrés Trapiello publicava l’article “El gorrión y sus cómplices” a la seva secció “Extraño país este”. En ell volia retre homenatge al desaparegut Miguel Delibes, lamentar-se per la reducció dràstica del nombre de pardals i saldar comptes amb un lector que li va adreçar una carta irada.

-Dilluns 5, a El Periódico Joan Carles Senar contestava a la lectora Esther García per què les cotorres argentines prosperaven tan bé a Barcelona.

-Dimarts 6, El País, com si d’una notícia fresca es tractés, advertia el lector sobre l’amenaça que el canvi climàtic suposava per als ocells, especialment els migratoris. Per reforçar aquesta informació, hi apareixia una entrevista a l’ornitòleg Ian Newton.

-El mateix dia, també El Periódico publicava una notícia breu amb foto de Ricardo Ramos en què s’explicava l’odissea d’una gavina riallera anellada al Zoo que ha aparegut a Estònia en un interval de tan sols nou dies. Ara bé, al blog del Ricardo Ramos s’explica millor la història.
Premsa apart, ahir vaig sentir per primer cop aquest any els falciots. També els vaig veure entrant i sortint d’aquestes cavitats tan pròpies dels edificis de l’Eixample el nom de les quals segueixo ignorant. Definitivament, ja tenim la primavera aqui.

Primers ballesters

Ja fa algunes setmanes que en els fòrums es comenta l’arribada dels Ballesters i dels Falciots. Jo, de Ballesters, en vaig veure prop d’una vintena –per primer cop aquest any- el dia 23 de març. Volaven a una alçària considerable per sobre de la Ronda de St. Pau. Dos dies més tard –i en menor nombre- un grupet menys nombrós sobrevolava, ara més baix, el Poble Sec; aquest cop els acompanyaven tres Falciots probablement negres.
Totes elles són observacions fetes de pas, aprofitant semàfors en vermell o acompanyant les criatures al parc. Ara bé, els dies 19 i 26 també he pogut fer les meves observacions entre cullerada i cullerada mentre m’embotia les sobres de la setmana en la mitja horeta de què disposo per dinar. El lloc és el Palau Robert. La llista completa dels dos dies és la següent:

-Colom (Columba livia). Un dia us explicaré la tàctica que utilitza un dels vigilants per foragitar-les.
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). Molt atrafegades reconstruint els nius que els van desmuntar fa tres setmanes en un gest més benintencionat que efectiu.
-Pardal (Passer domesticus).
-Gavià argentat (Larus Michaellis). Sobrevolant, com sempre.

-Mallerenga carbonera (Parus major). Li vaig poder fer una foto no gaire lluïda.
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

-Gralla (Corvus monedula). La sento el dia 19 en algunes ocasions, però no aconsegueixo veure-la ni imaginar en quina cavitat nien.
-Mosquiter (Phylloscopus colybyta).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Merla (Turdus merula).
-Pit-roig (Erithacus rubecula).
-Gafarró (Serinus serinus)

La nevada

Una altra foto de la nevada de les que tant proliferen aquests dies. En aquest cas vaig buscar un raconet arrecerat perquè en els punts des dels quals podia fer una bona foto del Mercat de Sant Antoni hi havia cua. Es veu que tothom volia enviar el seu testimoni al Tomàs Molina.

Això és el millor que vaig aconseguir jo. Els gavians –a la foto només se’n veu un,- després d’unes voltes van optar per no aturar-se i van desaparèixer.

Balanç

Si fa un any em preguntava què seria dels làrids del mercat de Sant Antoni quan tanqués, ja puc donar una resposta: hi ha hagut un clar descens en el nombre d’exemplars que el visiten a l’hivern, i es nota més en el cas de la Gavina riallera que no en el del Gavià argentat. En alguna ocasió he vist Rialleres sobre la carpa del mercat, i també en vol rasant a les quatre cruïlles de l’edifici; res si comparem amb la quantitat que es posava a les teulades del Mercat l’any passat.

D’altra banda, les Aratingues mitrades aquest any s’han fet esperar, al meu carrer –o passo massa temps fora de casa i no les veig?-. El cas és que fins a dijous 3 de març a migdia no les he vistes, i després he hagut d’esperar fins a dissabte per veure-les. N’he comptat unes vint-i-quatre, però estava al volant i no he puc precisar-ho.
A migdia he pogut anar al parc Joan Miró i, encara que amb les limitacions habituals, entre gos i gos he pogut elaborar aquesta llista i fer quatre fotos amb més pena que glòria:
-Gavià argentat (Larus Michaellis).
-Colom (Columba livia).

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cuereta blanca (Motacilla alba).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Tallarol capnegre (Sylvia atricapilla).
-Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
-Raspinell (Certhia brachydactyla).
-Garsa (Pica pica).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Verdum (Carduelis chloris).
No s’han deixat veure ni la Mallerenga emplomallada ni la Merla, encara que probablement hi eren. Els Verdums, però, es feien notar. I ja tinc una altra foto moguda de cua de Tallarol capnegre.