Diumenge dia 16 de maig, La Vanguardia tornava a posar-nos alerta sobre la qüestió dels Gavians argentats, i ho feia des de la portada (“Las gaviotas atacan en el patio”) i la secció “Vivir” (‘Gaviofobia’, “La agresividad de las aves atemoriza algunos colegios”, “Furia en la azotea”). Resumint, el reportatge ofereix el testimoni d’una veïna que viu literalment atemorida pels Gavians argentats i no gosa ni sortir al seu terrat; d’altra banda, ens informa que moltes escoles han hagut de canviar d’hàbits de resultes d’un “atac” a un alumne, a qui un Gavià va arrabassar l’entrepà.
A la part titulada “Furia en la azotea” l’autor, Antonio Cerrillo, ens introdueix al comportament del Gavià citant Xavier Ferrer, professor del departament de Biologia Animal de la UB.
El reportatge apareix, com ja hem dit, a la secció que La Vanguardia dedica a qüestionar les actuacions –o, com en aquest cas, la inacció- de l’Ajuntament de Barcelona, però aquest cop hem de reconèixer que el periodista s’ha documentat amb una autoritat, malgrat el tremendisme d’algunes frases i fotos.
M’han cridat l’atenció dues parts. La primera, les paraules de la veïna: “Después de cinco años de protestas, el Ayuntamiento debería de haber tenido una solución (sic), alguna idea se les tendría que haber ocurrido para atajar el problema. Eso es realmente vergonzoso; el Ayuntamiento debe defendernos.” Suposo que han retallat “para eso pago mis impuestos.” Si algú em llegeix ja sap que tampoc és que jo estigui content amb el nostre consistori, però aquestes paraules il·lustren molt bé l’actitud de la major part de la ciutadania: esperar que les institucions solucionin situacions tan complexes com aquesta -o la de les meduses, ja posats- sense plantejar-se’n la causa i la nostra part de responsabilitat en elles.
El segon és ben curiós: “Así, la gaviota patiamarilla (gavià argentat en catalán) se ha hecho tan oportunista, tan adaptada al ecosistema urbano que incluso captura vencejos, pese a que estos son tan rápidos que nadie ha logrado fotografiarnos (sic) entrando en sus nidos del Camp Nou.”
¿Es refereix realment a vencejos (Falciot negre) o a vencejos reales (Ballester)? Suposem que no haurà caigut en l’error a què jo feia referència el dia 18 de febrer i sí que al·ludeix al Falciot negre; del contrari, ens il·lumina sobre per què les notícies d’aquelles edicions apareixien sense fotos il·lustratives, que sempre enriqueixen un text.
El reportatge apareix, com ja hem dit, a la secció que La Vanguardia dedica a qüestionar les actuacions –o, com en aquest cas, la inacció- de l’Ajuntament de Barcelona, però aquest cop hem de reconèixer que el periodista s’ha documentat amb una autoritat, malgrat el tremendisme d’algunes frases i fotos.
M’han cridat l’atenció dues parts. La primera, les paraules de la veïna: “Después de cinco años de protestas, el Ayuntamiento debería de haber tenido una solución (sic), alguna idea se les tendría que haber ocurrido para atajar el problema. Eso es realmente vergonzoso; el Ayuntamiento debe defendernos.” Suposo que han retallat “para eso pago mis impuestos.” Si algú em llegeix ja sap que tampoc és que jo estigui content amb el nostre consistori, però aquestes paraules il·lustren molt bé l’actitud de la major part de la ciutadania: esperar que les institucions solucionin situacions tan complexes com aquesta -o la de les meduses, ja posats- sense plantejar-se’n la causa i la nostra part de responsabilitat en elles.
El segon és ben curiós: “Así, la gaviota patiamarilla (gavià argentat en catalán) se ha hecho tan oportunista, tan adaptada al ecosistema urbano que incluso captura vencejos, pese a que estos son tan rápidos que nadie ha logrado fotografiarnos (sic) entrando en sus nidos del Camp Nou.”
¿Es refereix realment a vencejos (Falciot negre) o a vencejos reales (Ballester)? Suposem que no haurà caigut en l’error a què jo feia referència el dia 18 de febrer i sí que al·ludeix al Falciot negre; del contrari, ens il·lumina sobre per què les notícies d’aquelles edicions apareixien sense fotos il·lustratives, que sempre enriqueixen un text.
I parlant de fotos, a www.lavanguardia.es/fotos trobareu una seqüència de com un Gavià argentat devora amb voracitat un bocata abandonat. De moment, conformeu-vos amb una de meva, en què un d’aquests assassins alats ens amenaça amb una pota.
(Gavià argentat de potes grogues, Larus Michaellis; Falciot negre, Apus apus; Ballester, Apus melba)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada