Aquesta setmana ens han arribat dues notícies que seria interessant comentar. La primera, la freda, només té una relació llunyana amb el tema d’aquest bloc. Em refereixo al rebuig de la ILP contra els transgènics per part del Parlament de Catalunya. Tampoc vull dir gaire cosa, perquè tot s’ha dit ja. Només que, per a les coses realment importants, no és una coalició tripartita d’esquerres, el que ens governa.
La calenta potser no ho és tant; de moment és tèbia, que ja és molt donades les circumstàncies. Es tracta del propòsit de declarar Reserva Natural Parcial el penya-segat de Montjuïc situat entre el Cementiri del Sud-Oest i Miramar que anomenen el Morrot. Això seria l’any 2011, dos anys abans del tancament de Garoña si no canvia la truita. Per tant, encara no ho tenim al sac i ben lligat. I, si seguim tenint un alcalde tan enginyós com Jordi Hereu, el concepte de Reserva Natural pot ser molt diferent del que qualsevol imagina quan pensa en aquesta figura de protecció.
No, no exagero. Penseu només en el pas del Tour de França per Barcelona i la idea d’aconseguir “l’onada groga més llarga del món.” Com que no deu haver aconseguit que l’etapa sigui en cap de setmana, ja ha fet una crida als ciutadans perquè hi anem en massa. Probablement, amb la cartolina groga ens regalarà un llonguet. I si ens dura gaire al capdavant del consistori, ben aviat entrarem al Guinness amb un rècord que els resumirà tots: serem la ciutat del món amb més rècords idiotes.
Però tornem al Morrot. Si aquestes mesures de protecció haguessin arribat abans, amb un Pla Delta menys salvatge i una Ronda Litoral més racional, ara podríem tenir una de les colònies de Xoriguers més nombroses d’Europa. No ha estat així i, com que ja ens hem acostumat a agrair les escorrialles, celebrem la notícia. I suposo que devem aquest gest de l’Ajuntament als llargs anys d’estudis i esforços de Sergi Garcia, Marina Miró i Eduard Durany entre d’altres.
Conservo un bon record de les tres visites que he fet a l’indret, malgrat les condicions deplorables en què es trobava i que, paradoxalment, han afavorit la conservació de certes espècies: sembla que tres ionquis són ambientalment més sostenibles que una família de pícnic. He après més en aquestes sortides ornitològiques amb el Sergi que en totes les hores de curset que he fet en la meva curta vida d’ocellaire. El seu convenciment que allò que defensa és el correcte i la seva capacitat de connectar amb la gent probablement han estat claus perquè ben aviat puguem gaudir de l’observació de Xoriguers, Falcons pelegrins, Mussols i Merles blaves sense por de clavar-nos una xeringa infectada.
(Xoriguer comú, Falco tinnunculus; Falcó pelegrí, Falco peregrinus; Mussol comú, Athene noctua; Merla blava, Monticola solitarius)
La calenta potser no ho és tant; de moment és tèbia, que ja és molt donades les circumstàncies. Es tracta del propòsit de declarar Reserva Natural Parcial el penya-segat de Montjuïc situat entre el Cementiri del Sud-Oest i Miramar que anomenen el Morrot. Això seria l’any 2011, dos anys abans del tancament de Garoña si no canvia la truita. Per tant, encara no ho tenim al sac i ben lligat. I, si seguim tenint un alcalde tan enginyós com Jordi Hereu, el concepte de Reserva Natural pot ser molt diferent del que qualsevol imagina quan pensa en aquesta figura de protecció.
No, no exagero. Penseu només en el pas del Tour de França per Barcelona i la idea d’aconseguir “l’onada groga més llarga del món.” Com que no deu haver aconseguit que l’etapa sigui en cap de setmana, ja ha fet una crida als ciutadans perquè hi anem en massa. Probablement, amb la cartolina groga ens regalarà un llonguet. I si ens dura gaire al capdavant del consistori, ben aviat entrarem al Guinness amb un rècord que els resumirà tots: serem la ciutat del món amb més rècords idiotes.
Però tornem al Morrot. Si aquestes mesures de protecció haguessin arribat abans, amb un Pla Delta menys salvatge i una Ronda Litoral més racional, ara podríem tenir una de les colònies de Xoriguers més nombroses d’Europa. No ha estat així i, com que ja ens hem acostumat a agrair les escorrialles, celebrem la notícia. I suposo que devem aquest gest de l’Ajuntament als llargs anys d’estudis i esforços de Sergi Garcia, Marina Miró i Eduard Durany entre d’altres.
Conservo un bon record de les tres visites que he fet a l’indret, malgrat les condicions deplorables en què es trobava i que, paradoxalment, han afavorit la conservació de certes espècies: sembla que tres ionquis són ambientalment més sostenibles que una família de pícnic. He après més en aquestes sortides ornitològiques amb el Sergi que en totes les hores de curset que he fet en la meva curta vida d’ocellaire. El seu convenciment que allò que defensa és el correcte i la seva capacitat de connectar amb la gent probablement han estat claus perquè ben aviat puguem gaudir de l’observació de Xoriguers, Falcons pelegrins, Mussols i Merles blaves sense por de clavar-nos una xeringa infectada.
(Xoriguer comú, Falco tinnunculus; Falcó pelegrí, Falco peregrinus; Mussol comú, Athene noctua; Merla blava, Monticola solitarius)
2 comentaris:
Lo dels transgènics mira-ho pel bon ull...
No seràn perfectes, però beneficiaràn les aus insectívores. Perquè?
Doncs perquè no es tiraràn tants pesticides.
I nosaltres els humans? som masses humans, no passa res per que agafem més càncer, encara estem fent un favor al sobrecarregat planeta.
qui es queixava abans dels pesticides?
Les aus... que deien: ""ahhh em moro, he menjat 3 gr de mosques enverinades...."
Ara els camps de transgènic guapos que estàn ja porten les defenses incorporades.
Abans també deien: Les antenes de mòbils fan tumors cerebrals! La radiació fa "efecte paraigües"!!! i ara ningú pot viure sense elles, i els joves no tenen + tumors al cap que abans.
Una altra vegada, gràcies pel comentari. La veritat és que comentar pros i contres dels transgènics se surt força del propòsit d'aquest bloc. No m'agradaria trivialitzar sobre l'assumpte.
Publica un comentari a l'entrada