27 de desembre 2009

Palau Robert

Els Jardins del Palau Robert són un cas ben singular a Barcelona. Per tal que us feu una idea d’aquesta singularitat, només cal dir que es tracta dels únics jardins de Barcelona on no veureu mai un gos. No hi ha res com un senyor amb uniforme i porra per despertar el civisme dels nostres conciutadans.

La tranquil·litat, sumada a la riquesa botànica del lloc, fa d’aquest espai de dimensions tan reduïdes un lloc prou interessant per a l’observació d’ocells. D’acord, no hi trobem cap espècie que s’allunyi d’allò que podem esperar a Barcelona, però els ocells que hi veiem es mostren força confiats.
Un dia per setmana em veig obligat a dinar fora de casa; aleshores, m’instal·lo en un banc i, mentre menjo les sobres de la setmana, paro l’ull i l’orella a veure què es presenta. L’únic que està assegurat és un torticoli i una indigestió. A més, divendres dia 18 d’aquest més se’m van presentar les bestioles següents –cito en ordre d’aparició:

-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). Hi ha tres nius amb molta activitat.
-Pit-roig (Erithacus rubecula). Com a mínim n’hi hivernen tres individus.
-Merla (Turdus merula). Hi són molt abundants.
-Gavià argentat (Larus Michaellis). El trobem en els edificis veïns.

-Colom (Columba livia).
-Cotxa fumada (Phoenicurus Ochruros).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
Altres ocells hi són habituals, com el Pardal (Passer domesticus), la Mallerenga carbonera (Parus major) o el Xoriguer (Falco tinnunculus). Però vint minuts no donen per a gaire més.

Merla amb fulleta a la cara que espatlla la foto.