17 de gener 2010

Difficile est satiram non scribere

Això escrivia Juvenal allà cap al segle II. Dinou segles després, el barceloní aficionat als ocells i a escriure el que li rota en un bloc personal, té la mateixa sensació.
No sé per què escric això, perquè darrerament l’ornitòleg urbà està d’enhorabona: se li obren horitzons per gràcia dels senyors Joan Laporta i Jordi Hereu. Això de “obrir horitzons” s’ha d’entendre literalment. Ara, quan surti al que quedi de delta del Llobregat o al Pirineu haurà de dur la llibreteta que dedica a les observacions d’ocells urbans.
I és que el club que porta el nom de la seva ciutat (la broma del Núñez i el Clos ja l’he feta) tindrà ara el seu parc temàtic al Baix i, les coses com són, el que és del Barça és de Barcelona, es trobi dins del terme municipal o a la Xina.
Per cert, desviant-me una mica de l’assumpte i tornant a la qüestió de la mascota del Barça: com que la moció de la Polla blava no ha prosperat, modestament suggeriria escollir un mamífer, que sempre tindrà més acceptació que una bola de plomes. L’altre dia, passejant pel Zoo, vaig topar amb l’animal, un que, mirat des de certs angles, també du els colors del club. És aquest:


D’altra banda, la proposta del senyor Hereu de celebrar els Jocs d’Hivern a Barcelona és la responsable de l’altre 50 per cent d’entusiasme. En efecte, alguna estació del Pirineu tindrà l’honor de convertir-se en satèl·lit de la ciutat comtal per a la celebració de les competicions a l’aire lliure. És evident que al nostre alcalde no se li havia acudit el disbarat de proposar l’Arrabassada per al descens en slalom o el Morrot per als salts d’esquí. Tanta irracionalitat no seria pròpia d’ell. A més, si eixamplem i desdoblem carreteres i posem al dia l’aeroport de la Seu d’Urgell el Pirineu estarà a tret de pedra i no caldran hores de trajecte per afegir el Pardal d’ala blanca i el Trencalòs al llistat.
En fi, en nom dels amants de la natura, gràcies a tots dos.


La foto no té res a veure, però encara estic escollint les fotos de Laporta i Hereu que podria penjar. Una decisió que, com la d’organitzar uns jocs d’hivern, demana el seu temps.