Fa un parell d’anys, recorrent el tram de la
Gran Via entre la plaça Cerdà i la plaça Espanya per aquestes dates quan es
feia fosc, em va cridar l’atenció la quantitat de Cueretes blanques que volaven
per sobre del meu cap seguint la mateixa direcció que jo. Em vaig proposar
investigar cap on es dirigien, però em costa una mica posar-me en moviment i he
tingut el “projecte” aparcat fins ara.
L’altre dia vaig trobar el seu destí per casualitat. Mentre esperava en un
semàfor, vaig veure molt de moviment d’ocells petits entre dues oliveres. Allà,
enmig del tràfec de cotxes i de vianants –el semàfor Paral·lel-plaça Espanya
crec que és un dels pitjor sincronitzats de Barcelona- les Cueretes han
establert el seu dormidor; dos arbres que amb prou feina superen els dos metres
i mig d'alçada els proporcionen la sensació de seguretat que necessiten. Probablement no
s’equivoquen: la gent estava més interessada en aquell estaquirot que
destorbava el seu camí cap al metro o les Arenes que en els ocells.
El dia 28 vaig voler presenciar la seva sortida, així que em vaig plantar
allà a dos quarts de vuit. del matí . Semblava que, malgrat no haver sortit el sol,
l’èxode ja havia començat. Com si un sergent amb plomes anés encarregant les
tasques del dia als seus homes, els ocells anaven sortint individualment o en
grups de fins a cinc. A les vuit semblava que la cosa ja s’havia acabat.
Comptant només els que sortien pel costat on estava jo i des del moment de
la meva arribada, puc assegurar que es van envolar 112 ocells i que, com a
mínim, un 75% d’ells eren Cueretes blanques. 112 ocells com a mínim és una
xifra considerable, em sembla; per això fan por els plans urbanístics.
Per problemes tècnics, només puc publicar la foto d’un dels dos arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada