El Jardí botànic d’espècies mediterrànies és un dels millors llocs d’observació d’ocells que podem trobar a la ciutat. Com que els ornitòlegs barcelonins estem acostumats a no sentir els avions al delta del Llobregat –alguns, segons sembla, no senten ni els fotògrafs “de natura”- seran capaços d’aïllar-se del soroll de les eines els jardiners.
Ahir, dia 3 de març, hi vaig passar a comprovar si els migrants començaven a fer-hi acte de presència, però m’hi vaig trobar una situació ben curiosa. D’una banda, les espècies presents eren les que s’hi poden trobar qualsevol dia de l’hivern més cru. De l’altra, l’escàndol que armaven era més propi de l’efervescència primaveral. Gafarrons (Serinus serinus) i Caderneres (Carduelis carduelis) ja assajaven les seves copulacions, i les Garses (Pica pica) s’esmerçaven a arranjar els seus nius.
Suposo que el nombre de visites –unes cinc persones amb les quals ni vaig coïncidir- va fer que la sortida es pugués considerar un èxit. El nombre d’espècies era gairebé el de sempre, però semblava que es deixessin veure més. He dit veure, no fotografiar. Les fotos que publico semblen més aviat tretes d’un concurs de l’ocell misteriós. Com que no sóc amic dels premis ni dels càstigs, passo a indicar els ocells de què es tracta: Pinsà comú (Fringilla coelebs), Verdum (Carduelis chloris) i Durbec (Coccothraustes coccothraustes) graciós que em va arruinar la foto girant-se en el precís moment de prémer el botonet. Passo al llistat complet, comentat quan convé:
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Solen passar sobrevolant el jardí; mai n’hi he vist d’aturats.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Aratinga (Aratinga sp.). Un estol de deu va sobrevolar el jardí i no vaig ser capaç d’esbrinar de quina espècie es tractava.
-Pardal de bardissa (Prunella modularis). És la segona vegada que detecto l’espècie al jardí.
-Pit-roig (Erithacus rubecula). Molt abundant encara. Més endavant el nombre d’individus minva... o calla.
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Potser el nombre d’individus ha baixat una mica, però segueix sent prou abundant.
-Merla (Turdus merula). En aquest parc es comporta més com a la naturalesa que com en altres parcs urbans, així que en puc dir poc. Alguna cantava.
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Molt actius, molt cantaires i força abundants.
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Se’n pot dir el mateix.
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita). Pocs i/o silenciosos.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). Fent de Mallerenga cuallarga.
-Mallerenga blava (Parus Caeruleus).
-Mallerenga carbonera (Parus major). Eixordadora.
-Garsa (Pica pica). Preocupantment abundant.
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus). Potser és més abundant fora dels límits del parc.
-Pardal xarrec (Passer montanus). Col·labora amb els fringíl·lids i els jardiners a fer un bon escàndol.
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs). Encara n’hi ha molts que es mouen per la zona alta del jardí.
-Gafarró (Serinus serinus). Ubicu. Potser és més abundant en zones obertes (Austràlia, Califòrnia).
-Verdum (Carduelis chloris). Més aviat escàs.
-Cadernera (Carduelis carduelis). Abundant en zones obertes i en els límits del parc.
-Lluer (Carduelis spinus). Només en compto un barrejat amb els Pinsans)
-Durbec (Coccothraustes coccothraustes). En compto quatre com a mínim.
Els més rars, doncs, han quedat per al final. És la primera vegada que els detecto en el jardí, però és clar, sembla que aquest any n’hi ha hagut molts a Catalunya. Hauria estat estrany que deixessin de visitar el nostre Jardí botànic.
-Colom (Columba livia). Solen passar sobrevolant el jardí; mai n’hi he vist d’aturats.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Aratinga (Aratinga sp.). Un estol de deu va sobrevolar el jardí i no vaig ser capaç d’esbrinar de quina espècie es tractava.
-Pardal de bardissa (Prunella modularis). És la segona vegada que detecto l’espècie al jardí.
-Pit-roig (Erithacus rubecula). Molt abundant encara. Més endavant el nombre d’individus minva... o calla.
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Potser el nombre d’individus ha baixat una mica, però segueix sent prou abundant.
-Merla (Turdus merula). En aquest parc es comporta més com a la naturalesa que com en altres parcs urbans, així que en puc dir poc. Alguna cantava.
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Molt actius, molt cantaires i força abundants.
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Se’n pot dir el mateix.
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita). Pocs i/o silenciosos.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). Fent de Mallerenga cuallarga.
-Mallerenga blava (Parus Caeruleus).
-Mallerenga carbonera (Parus major). Eixordadora.
-Garsa (Pica pica). Preocupantment abundant.
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus). Potser és més abundant fora dels límits del parc.
-Pardal xarrec (Passer montanus). Col·labora amb els fringíl·lids i els jardiners a fer un bon escàndol.
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs). Encara n’hi ha molts que es mouen per la zona alta del jardí.
-Gafarró (Serinus serinus). Ubicu. Potser és més abundant en zones obertes (Austràlia, Califòrnia).
-Verdum (Carduelis chloris). Més aviat escàs.
-Cadernera (Carduelis carduelis). Abundant en zones obertes i en els límits del parc.
-Lluer (Carduelis spinus). Només en compto un barrejat amb els Pinsans)
-Durbec (Coccothraustes coccothraustes). En compto quatre com a mínim.
Els més rars, doncs, han quedat per al final. És la primera vegada que els detecto en el jardí, però és clar, sembla que aquest any n’hi ha hagut molts a Catalunya. Hauria estat estrany que deixessin de visitar el nostre Jardí botànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada