No, no estic de vacances. Si no actualitzo el bloc és perquè hi ha ben poca cosa a dir. Vaig portant les criatures al parc de l'Escorxador, sí, i segueix sent un lloc interessant, malgrat tot, però no hi faig observacions espectaculars: Tallarol capnegre, Mallerengues carbonera i emplomallada, Raspinell,... L'únic que em va sorprendre una mica, i d'això ja en fa algunes setmanes, va ser la presència d'un Papamosques gris.
I pel que fa al barri de Sant Antoni, les Cotorretes de pit gris van fent els seus estralls en els lledoners, els Falciots es van fent més cars de veure i, a primera hora del matí, els Ballesters es fan sentir. La sorpresa del dia, però, me l'ha donada una Gavina riallera que, aquest mátí a les 8, volava a poca alçada. No és un fet excepcional, però sí rar en aquestes dates. En honor a ells penjarem una foto d'una congènere presa diumenge al port.
Per ser fidel als bons costums, també vaig prendre nota dels ocells en llibertat que es van voler manifestar. La llista és la d’un dia fluixet, però vaig disfrutar amb els exemplars que tot just començaven a volar.
-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Garsa (Pica pica)
A falta d’arbres centenaris, a l’Esquerra de l’Eixample tenim un edifici que compleix la mateixa funció: l’antiga seu de l’ONCE. No sé com està pel que fa a mamífers. Unes barreres de formigó tallen l’entrada als de més de metre cinquanta, però quant a micromamífers qualsevol afirmació seria hipòtesi i maledicència.
o se serveixen de la seva ombra per fer-se magarrufes. 
-Colom (Columba livia)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto). Em va cridar l’atenció la seva abundància. 
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Estornell (Sturnus vulgaris) 
-Pardal comú (Passer domesticus)
O aquests Ànecs collverds, que nedaven als meus peus sense timidesa. 
Els polls d’oca que comentava fa unes setmanes el Ricardo Ramos al seu bloc, com es pot apreciar, ja estan força crescuts. 
I aquest “pajarito sin cola” devia estar molt escarmentat, perquè no va haver-hi manera de fer-li una foto mínimament digna. 
Això fa que aquest post sigui atípic dins d’aquest bloc, ja que només una de les estacions es troba en el terme municipal de Barcelona, si es pot considerar Barcelona el nucli secessionista de Vallvidrera. També m’agradaria pensar que, a causa de la foscor, les fotos són atípicament pitjors del que és habitual. 
Entrant en matèria, el cens té els mateixos inconvenients que un cens urbà: cotxes, gossos, gent i, en conseqüència, soroll. Tot i així, de tant en tant es deixa sentir l’udol d’algun gamarús per damunt dels lladrucs dels gossos o el xiscle d’un mussol entre guitarres flamenques dels que fan botellón a Sant Feliu de Llobregat.
Tot i l’escassedat d’ocells nocturns, mentre espero la posta del sol a la primera estació tinc l’ocasió de sentir l’últim concert del dia. La setmana passada aquest concert anava a càrrec de Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala), Pit-roigs (Erithacus rubecula), Rossinyols (Luscinia Megarrynchos), Tudons (Columba palumbus), Merles (Turdus merula), Mallerengues carboneres (Parus major) i un Picot verd (Picus viridis). 
Per estrany que sembli, el gran espectacle l’ofereixen els Falciots (Apus apus). Jo em situo en un punt elevat, i aquests ocells passen de la vessant del Vallès a la barcelonina a ran de terra, fins al punt que és perfectament audible el soroll de les seves ales tallant l’aire. 
A més, darrerament un Xoriguer (Falco tinnunculus) s’instal·la en els cables d’alta tensió per valorar la situació ignorant la meva presència. 
I aquesta vegada també va acudir a la cita un Gaig (Garrulus glandarius). Per tancar l’espera, dos Bernats pescaires (Ardea cinerea) van passar volant cap a ponent (cap al Delta del Llobregat o el pantà de Vallvidrera?). 
Ja em perdonareu, però m’incomoda menys aquesta companyia que la dels que emulen el Cadillac solitario del Loquillo.
Si l’afegim a la carta sobre la mort de la femella de Falcó pelegrí de la Sagrada Familia que vaig publicar fa dues entrades, la nostra confiança en les institucions decreix per moments. Aquest cop, però, no sé si m’entristeix més aquesta nova demostració de salvatgisme dels meus conciutadans –alguns el volen anomenar incivisme- o aquesta petita mostra dels estralls que ha fet l’esperit de la LOGSE en la competència lingüística d’algunes generacions. El titular no té preu; cal estar molt avesat a l’escriptura automática per trobar la relació que té amb el redactat de la noticia. En fi. 
I ara, una mica de nepotisme. Un oncle meu també té un bloc, i aquest cop publica un post que ens pot interessar als aficionats a l’ornitologia. Us en passo l’enllaç.