Nius

Torno després de setmanes al Parc del Castell de l'Oreneta, i com que ho faig amb vent i plugim, sembla que el panorama no hagi canviat des de l'hivern. A més, com que el temps ha foragitat els gossos i els seus amos, a la gespa s'hi concentren Estornells, Caderneres, Gafarrons, Cotorretes de pit gris i Pardals comuns que s'envolen quan passa algun runner intrèpid o un servidor, però tornen ben aviat.

Tot és un miratge, però. La primavera és aquí. Els Pinsans gairebé han desaparegut, com les Cotxes fumades. A mes, a l'difici que llinda amb el parc, la nidificació ha començat. Primer, la Puput. No puc seguir gaire bé els moviments de la parella, però entren i surten del respirador on l'any passat van fer el que em sembla que va ser una segona posta amb materials o aliments. De vegades s'aturaven davant el respirador i se n'anaven de seguida, com s'intueix en aquesta deplorable foto.

Però resulta que, en el respirador on penso que les Puputs van fer la primera posta l'any passat, ara hi ha moviment d'Estornells. Seguirem atents.

I a la teulada, una parella de Pardals comuns entrava i sortia amb material per adecentar un niu.

Caldrà seguir atent. Confio que les condicions lumíniques la setmana vinent permetin unes fotos més, no de National Geographic, però sí decents.

SOCC hivern 2017-2018

Ja queda una mica lluny, però m'agradaria comentar una mica el SOCC d'hivernants de la Ciutadella - passeig de Sant Joan. En general, penso que la tònica és la de trobar cada cop menys espècies d'ocells. Al transecte hi ha més verd, és veritat, però això no s'ha traduït ni en una major abundància ni en una varietat d'espècies més gran. 

El més notable, per mi, és l'absència de fringíl·lids. Va haver-hi un parell d'anys en què em trobava Caderneres, Verdums i, en una mesura més petita, Gafarrons. Un any fins i tot vaig veure evidències de nidificació dels Verdums. Enguany, però, en les dues prospeccions no n'he trobat ni un.

Això sí, s'han tornat a veure Mallerengues cuallargues.

És habitual trobar Cotorretes de pit gris amb la típica medalla del Museu de Ciències Naturals, i fins i tot Gavians argentats de potes grogues amb anelles del Zoo de Barcelona.

El més trist, però, és que les Merles sembla que noten l'excés de gossos. Els seus amos, que probablement el dia 1 d'octubre deien que "la ley está para cumplirla" no pensen el mateix de les ordenances municipals, així que aquests animalots campen lliurement per la gespa i el resultat n'és que les Merles, com a mínim, no es fan notar. Altres espècies com el Pit-roig i el Tallarol capnegre no sembla que ho notin tant.

La protagonista de l'hivern segons l'Ornithocat, la Mallerenga blava, també ho ha estat de la meva secció.

En fi, que per molts anys puguem seguir comptant ocells a ciutat. M'acomiado fins la propera amb una foto de l'estàtua ornamental més antiga de la ciutat que els Coloms tampoc respecten.

Portus

El port de Barcelona mai m'ha deparat grans sorpreses des del punt de vista ornitològic, però en dies  freds i assolellats sempre és agradable passejar-s'hi, sobretot quan un un es pot marcar expectatives més altes. Així, fa uns dies m'hi vaig passejar per comprovar que tot seguia en el seu lloc.

Entrant al Maremagnum per Rambla de Mar vaig trobar tot el que es pot esperar en un dia hivernal: Gavians argentats i Gavines rialleres amb turistes donant-los menjar malgrat les prohibicions. Coses de la nostra ciutat.

Ja en el Maremagnum, davant la terrassa d'un restaurant, dos Gavians i una Riallera anellada al Zoo demanaven menjar als pocs clients que hi dinaven -o hi sopaven, ves a saber.

Sortint per la zona de Pla de Palau, malgrat la quantitat de gent i de gossos, una Cuereta blanca corria per la gespa i un Mosquiter picava entre les fulles.

Em vaig desviar cap al passeig que no sé si encara es diu de Joan de Borbó per veure si hi havia les habituals Cotorretes de pit gris amb medalletes acompanyades dels inevitables Coloms i sí, hi eren.

A continuació, vaig passar al Moll de la Fusta per comprovar que el Corb marí gros seguia fidel a la seva cita hivernal. Només hi havia un exemplar, però al lloc que sol ocupar.

Aleshores, no és que el sol es pongués, però començava a estar una mica baix i els Estornells semblava que es volien ajocar i els pardals agafaven posicions sota la passarel·la de Rambla de Mar. Un Tallarol capnegre es va voler sumar a la festa.

I així vaig passar un parell d'horetes encara no,  ara passejant, ara seient una estona i satisfet de trobar-ho tot a lloc.

Insulae

Els interiors d'illa de l'Eixample no són precisament el Delta de l'Ebre i deparen poques -poques-sorpreses, però per a algú que està obligat a camnar un màxim de cinc minuts i que no pot fer esforços com ara aixecar uns binocles són prou consol. Aquests dies de convalescència m'he concentrat en els interiors d'illa més propers a casa, al barri de Sant Antoni. Concretament he passat estonetes als jardins de Cándida Pérez, dels Tres Tombs (dues vegades) i, encara que no és un interior d'illa, el parc infantil de l'Avinguda Mistral.

 El panorama que hi he trobat era completament tardoral. El llistat complet d'espècies trobades fins ara és el següent:

-Gavià argentat: bàsicament el trobem en els edificis que envolten els interiors d'illa. Rarament baixen al jardí.

-Colom: l'espècie més comuna.

-Tórtora turca: curiosament, hi he trobat una parella a cadascun dels parcs.

-Cotorreta de pit gris: absent als interiors d'illa més tancats, com ara el Càndida Pérez. Als Tres Tombs, a més, hi nidifica a les palmeres.

-Garsa: se sol veure a les antenes dels edificis del voltant.

-Mallerenga carbonera: més present al carrer que als interiors d'illa.

-Mallerenga blava: s'hi va deixant veure.

-Mosquiter comú: entre tres i cinc exemplars en sessions de mitja hora aproximada.

.Tallarol capnegre: entre un i dos exemplars a cada parc.

-Tallarol de casquet: un en el Càndida Pérez.

-Pit-roig: entre un i dos a cada parc.

-Cotxa fumada: clar indici de l'arribada de la tardor.

-Cuereta blanca.

-Merla: present en els parcs amb heura.

-Pardal: força abundants.

En fi, seguirem 

Rentrée

Han tornat les meves matinals de dissabte al parc del Castell de l'Oreneta. Els tres dissabtes anteriors he passat la meva horeta i mitja observant com va la migració. Ara, la meva primera sorpresa va ser veure que dos arbres que servien de talaia als ocells han desaparegut durant l'estiu. Mala notícia, penso. A més, aquest últim dissabte havien remogut la terra en el gran massís de gespa on eren aquests arbres. Quina sorpresa ens preparen els tècnics de l'Ajuntament? Si no ens haguessin decebut tantes vegades, potser podríem esperar alguna cosa bona.

Bé, passant al tema ocellístic, tenim indicis molt tímids de migració. Potser es nota una major presència de Pit-roig i de Tudó; de fet, el 7 d'octubre va passar-ne un estol força nombrós. A més, 7 i 14 hi havia força Mosquiter (comú i de Passa). 

El 21, van aparèixer un parell de Cotxes cua-roges; mai les havia vist al parc, abans.

I per la resta, pocs canvis. El proper dissabte potser no tindré dosi de pardaleig. En fi, fem el que podem amb la càmera i, em sap greu, però no he pogut introduir la llista al Ornitho.cat. Ho provaré un dia d'aquests. Tingueu uns bons dies.