Inaugurar un bloc amb una notícia que té un mes d’antiguitat probablement no és la millor manera, i menys després d’una presentació com l’anterior, però què hi farem. Espero que tant el tema com la qualitat de les fotos (ha ha ha) siguin un atractiu suficient.
El passat 10 de novembre, vaig voler fer una passejadeta fins al Trencaones. Només tenia la intenció de passejar, però quin aficionat als ocells no va allà sense binocles, quan té un propòsit tan poc definit? Així que anava mirant-me les espècies que era previsible observar –Estornells (Sturnus vulgaris), Pardals (Passer domesticus), una Cuereta blanca (Motacilla alba), Gavines rialleres (Larus ridibundus), Gavians argentats (Larus Michaellis) i algun Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Arribant a les ruïnes del Porta Coeli -de trista memòria per als amants de la cuina-, un ànec de color fosc i de perfil capriciós va nedar primer darrera d’una parella ja granadeta i, després d’un interval, darrera unes roques. Temps suficient per a identificar-lo com a Èider (Somateria mollissima), però poc més. Em vaig apropar a la tanca que divideix l’espigó en zona de pescadors legals i zona de pescadors tolerats, em vaig enfilar en ves-a-sber-què que sobresortia, vaig esperar mitja hora... pero la bestiola no va reaparèixer. Ni el Martinet blanc (Egretta garzetta) , ni el Xatrac bec-llarg (Sterna Sandvicensis), ni la Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que se’m van aparèixer de tornada aconseguiren distreure´m de les meves cabòries. Era una femella? Un exemplar de primera tardor? Un adult en plomatge de transició entre l’eclipsi i l’hivernal? Malgrat els meus dubtes, vaig escriure un missatge un xic imprudent a l’Auscat.
El passat 10 de novembre, vaig voler fer una passejadeta fins al Trencaones. Només tenia la intenció de passejar, però quin aficionat als ocells no va allà sense binocles, quan té un propòsit tan poc definit? Així que anava mirant-me les espècies que era previsible observar –Estornells (Sturnus vulgaris), Pardals (Passer domesticus), una Cuereta blanca (Motacilla alba), Gavines rialleres (Larus ridibundus), Gavians argentats (Larus Michaellis) i algun Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Arribant a les ruïnes del Porta Coeli -de trista memòria per als amants de la cuina-, un ànec de color fosc i de perfil capriciós va nedar primer darrera d’una parella ja granadeta i, després d’un interval, darrera unes roques. Temps suficient per a identificar-lo com a Èider (Somateria mollissima), però poc més. Em vaig apropar a la tanca que divideix l’espigó en zona de pescadors legals i zona de pescadors tolerats, em vaig enfilar en ves-a-sber-què que sobresortia, vaig esperar mitja hora... pero la bestiola no va reaparèixer. Ni el Martinet blanc (Egretta garzetta) , ni el Xatrac bec-llarg (Sterna Sandvicensis), ni la Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que se’m van aparèixer de tornada aconseguiren distreure´m de les meves cabòries. Era una femella? Un exemplar de primera tardor? Un adult en plomatge de transició entre l’eclipsi i l’hivernal? Malgrat els meus dubtes, vaig escriure un missatge un xic imprudent a l’Auscat.
El 13 hi vaig tornar ja equipat d’una modesta càmara fotogràfica i un telescopi. Ni l’un ni l’altre em van servir de gaire, perquè les fotos són les que veieu –i això que us estalvio les pitjors-, i la proximitat de la bèstia feia totalment prescindible aquell desplegament d’augments.
A les primeres imatges veiem com l’Èider prova d’esquivar l’objectiu o el fotògraf. A les següents, en vista de la meva tossudesa, s’endinsa un pelet en el mar i s’entretén fent la toilette.
Quan me’n canso, jo me li avanço i l’espero arterament darrera una roca força més enllà. L’animaló s’endú l’ensurt de la seva vida, i el persistent fotògraf obté unes instantànies que permetran als entesos sexar i determinar l’edat del protagonista. Jo només diria que no respon exactament a cap de les imatges que ofereixen les nombroses guies que tinc al meu abast, però descarto la femella.
Quan hi torno el dia 17, o bé no hi és, o bé no es manifesta. No hi he tornat, i no tinc notícia que hagi estat vist amb posterioritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada