Falcons i coloms (per separat)

Bé, ja tenim pollets de Falcó a la Sagrada Família. No vaig ser dels cincuanta afortunats que estaven connectats en el moment de l’eclosió dels ous (aquesta era, segons diverses fonts, la capacitat del servidor), i tres dies després un missatge sense signes de puntuació ni majúscules m’informava que el servidor seguia ple. Conseqüentment he hagut de fer les meves indagacions per esbrinar la data de naixement dels pollets. El Periódico informava que el feliç esdeveniment es va produir el dia 8 d’abril. Quant al nombre de pollets, el dia 12 en vaig poder veure dos, i, casualment, el dia 15, aprofitant una absència d’ambdós progenitors, vaig constatar que els pollets eren quatre, un per cada ou. Com podeu veure, els diaris és l’últim que he consultat.
Atenent a una queixa meva, l’Eduard Durany em va respondre amablement que ben aviat es penjaran els moments estelars del procés i que s’augmentarà la capacitat del servidor. Així, si ens hem perdut el bateig, almenys podrem assistir a la comunió.

And now for something completely different. La portada de La Vanguardia del 16 d’aquest mes, sota el títol catastrofista de “Barcelona no puede frenar la plaga de palomas,” anunciava un reportatge de Lluís Sierra sobre “l’excés” de Coloms a la ciutat de Barcelona. Resumint, segons Sierra les persones que alimenten els Coloms fan inefectiva qualsevol política de control poblacional d’aquesta espècie. L’escrit és força digne. Com que un servidor és malpensat de mena, ja s’esperava que s’establiria una relació entre el projecte de reintroducció del Falcó i els programes d’erradicació de “la plaga.” Només hi trobem un tímid “incluso propiciar la presencia de aves rapaces en una zona determinada” que és glòria si el comparem amb les bestieses que s’han arribat a publicar sobre la reintroducció del Falcó i que, en determinats moments, han encès els ànims de colombòfils, canarieros i senyores amb periquito.